Matemàtiques...

Com cada matí (menys els del Dimecres) ahí està Josep per donar-nos matemàtiques i les seves teories tan emblemàtiques. I es que a primer cop de les teories, fets i raonaments que ens conta Josep pareixen increibles o simple acudit, però no, em d'acceptar que tot el que diu és totalment cert.
Després de fa molt de temps fer-nos descobrir la invasió dels triangles, que el món està ple de triangles i de rectangles i que existix la hipotesí de que pogueren atacar-nos perquè invaints per aquests ja ho estem, ens ha ensenyat varis teoremes més:

"Teorema de Perogrullo: mano cerrada igual a puño."
"Teorema de la manisa (rejola) " [utilitzada per explicar que dues o més fraccions amb mateix denominador pots directament llevar-li el denominador, ja que amb o sense és el mateix que el de dalt] "Les rajoles de dalt son iguals que les de baix a que si?" (si) .

I si voleu recibir al nostre mestre de tots els matins no vos recomane que ho feu amb una coca cola puguento fer amb la KellyCola. (:
Però no sé, tal vegada està massa ocupat en el planeta Rx21.

Història...

I no ens podem podem oblidar de història que moltes vegades la Maribel ens cita frases també molt bones. Una de les seves últimes expressions tan caracteristiques d'ella fou el comentari dirigit a un dels del cas de corrupció de Marbella, on un d'aquests "tius" té un quadre de Miró en el servici, davant de la tassa del vàter...
-Un Miró en el vàter; és el colmo de la subnormalitat !
(amb tò indignat)

La meditació i la reflexió no volen precipitació [17/05/10 by Sergi]

Uns quants diàlegs de Llatí:

Parlant de borraxeres i col·locons ... les liades del Carles :S

Carles: - El terrades no ha acabat amb el fetge mal, ara vols que acabem nosaltres?
- Yo vaig col·locat "to" los dies. No és per potar, no és per menjar és per la vista, i es que "an" fa mal de cap, no... "anserio", cridaré a casa i dire que men vaig o "m'asperaré" que "an" queda una hora.

Bo, en aquesta classe van tenir que corregir l'activitat de les preposicions de llatí; on quan Sergi ja donà l'exercici per corregit ens va preguntar:
Sergi: Observeu alguna cosa extranya? (referint-se a la traducció de les preposicions)
Mercè: Si!, la teva lletra...

També va n'hi haure alguna brega que altra, això si, amb el caxondeo de sempre:
MªLuisa Vs Juanet.

Juanet: calla o et peque una ostia!...
Maria Luisa: tu i quants més?
Juanet: "Al" Terrades.
Maria Luisa: Home, si "neu" baixant-se axina "als calçons"...

Mercè Vs Carles;

Sergi: Pero voleu parar ja que pareixeu Astèrix i Obelix!
Mercè: pero qui dels dos és Obelix, el gordo no?

Finalment d'así van poder treure la conclusió de que...

Mercè = Astèrix.
Carles = Obèlix.
Ferran = Panoràmix.
Maria = Ideàfix.

Ferran, Maria i els Sacerdos.
Maria corregint a la pissarra les activitats de llati del dia senyala la paraula "Sacerdos" i dirigint-se cap al Ferran...

Maria: "Ye" Ferran, que posa ahí? (SACERDOS)
Ferran: ahí?... "RATOR"

I com no? les intervencions a vegades un poc inesperades del Serx!

Maria Luisa (acabat d'estornudar) : aii!
Sergi: i pebre...!